EL FANG

EL FANG

El fang ha estat i és un dels materials bàsics de la ceràmica i, tradicionalment, també de la producció escultòrica. L'aprenentatge dels artistes passava obligatòriament pel modelat en fang. Copiar en fang les posicions de models vius o de figures de guix era una de les pràctiques habituals. Molts escultors, antigament i encara en l'actualitat, realitzen les seves figures en fang per fer-ne posteriorment un motlle i passar-les generalment a metall. Per tant, la peça de fang no és la que té valor en aquestes obres (el fang no era considerat un material prou noble i resistent). Altrament, moltes cultures primitives han realitzat les seves escultures amb aquest material i, alguns artistes contemporanis, també s'han servit del fang, en aquest cas, no com a material auxiliar sinó com a material propi de les seves obres.

CARACTERÍSTIQUES

El fang està compost d'una sèrie de silicats d'alumini que quan s'humitegen adquireixen plasticitat. Un cop sec, el fang, conserva la forma adquirida i, aplicant-hi calor, augmenta la seva duresa. Hi ha moltes varietats de fangs que, a part de la seva composició, procedència o ús a què se'ls destina, es poden distingir per diferents característiques: la porositat, la textura o gra, el color, la refracció i la plasticitat. El fang que es sol utilitzar més comunament és el fang vermell (com el dels rajoles). Aquest és un fang que conté òxid de ferro i s'utilitza generalment per a la ceràmica utilitària. Cada fang té un tipus de cocció i aquest té una cocció a baixa temperatura (850º-1000º).

MANIPULACIÓ

Tot i que actualment els fangs ja ens vénen molt preparats abans d'utilitzar-los és convenient pastar-lo, per evitar que hi quedin bombolles d'aire al seu interior que podrien provocar esquerdes. Quan es treballa el fang s'ha de mantenir humit (que no vol dir molt), no s'ha d'assecar però tampoc cal que tinguem la seva superfície sempre pastosa. Cal enganxar correctament les diferents parts d'una peça o els afegits que fem, sinó quan s'assequi s'esquerdarà.

Podem utilitzar diferents eines per manipular-lo: mans, palets, espàtules, ganivets, rasquetes, corró, buidador, torn, o d'altres utensilis per fer-hi marques. També són útils les esponges i el fil de cuca per tallar-lo. Els procediments per treballar-lo poden ser molts, penseu amb la manera peculiar de treballar de Simonds, construint amb maons minúsculs o deixant que el fang sec faci el seu curs. Tradicionalment es treballa amb:

-Paquet o bloc: fent un bloc d'un tros de fang i modelar-lo, aixafant o desplaçant el material, afegint, buidant, rascant, pessigant el fang.

-Amb planxes: aplanant el fang amb un corro per obtenir una placa de fang que podem tallar de la forma que vulguem. Diferents plaques es poden unir per formar una peça.

-Amb xurro: fent diferents xurros i anar-los ajuntant fins aconseguir una forma i després unir-los traspassant el fang d'un a l'altre.

-Amb el torn: com tradicionalment es fa en ceràmica, actuant per contacte per canviar la forma del fang mentre gira.

-Amb motlle, col·locant fang, per pressió o bé per injecció en un motlle de guix, fang cuit o d'altre material

CONEIXER L'ARTESANIA DE LA TEVA CULTURA.

MUSEU DEL FANG DE MARRATX
Marratxí, terra del fang, aporta un espai dedicat a la nostra cultura, identitat i tradició. Des del neolític, la ceràmica formà part de l'esdevenir dels pobles i la seva aparició suposà un canvi revolucionari en la millora de la qualitat de vida dels nostres avantpassats. Les cultures dels pobles antics: talaiòtica, romana i islàmica deixaren la seva empremta en l'evolució de la ceràmica a les Illes en introduir noves formes que han perdurat fins avui.

http://www.marratxi.es/museu/index.ct.html

CERAMICA DE PORTOL
Un dels centres d’artesania alfarera de Mallorca és Pòrtol, al municipi de Marratxí. En els seus tallers es fabriquen objectes de pisa a una temperatura de cocció de 1000 graus. L’argila continua sent porosa després de la cocció, i és l’esmalt el que fa les peces impermeables. Les grixoneres marrons són tan indispensables a la cuina mallorquina com ho són les olles en les que es cuinen tantes sopes. Als 8 tallers de terrisseria del poble es fabriquen encara avui olles, plats, tasses, gerros i moltes més peces.

http://www.teleweb-mallorca.com/ca/paginas/121_portol.html

Jacques Henri Lartigue: un mon flotant

                 Jacques Henri Lartigue ha esdevingut un dels referents visuals del segle XX. Va néixer a Courbevoie, a prop de París, fill d'una família d'industrials adinerada. El seu pare li va comprar la primera càmera fotogràfica quan tenia vuit anys i, de ben petit, va iniciar un dietari amb fotografies i breus textos, que el va acompanyar tota la vida i que és un document extraordinari per conèixer la manera de viure d'una generació que va descobrir la moda, l'esport i les competicions de motor. Les seves imatges reflecteixen la ràpida transformació dels costums, l'esclat de novetats, la vibració de les coses, i alhora la recerca dels petits detalls, de l'instant perdurable i atemporal.

                 Lartigue va capturar la vida que l'envoltava, l'exaltació de la felicitat i la joia de viure i ho va fer amb unes idees estètiques que proposaven una renovació del llenguatge fotogràfic.



 

Automòbil Delage                                                              Bibi, Arlette i Irene. Tempesta a Cannes.

Gran Premio de  lACF                                                                             Cannes, maig de 1929

26 de Juny de 1912

Dédé

Rouzat, 1911

 EXPOSICIO DE FOTOGRAFIA A LA FUNDACIO LA CAIXA 

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumpalma/lartigue_ca.html

FLOQUET DE NADAL

EL MUNDO DEL RECICLAJE

 Com cada any fem la decoració de nadal amb objectes reciclats. Aquest any farem corones nadalenques, aquestes son algunes  idees  per poder realitzar.

EL MUNDO DEL RECICLAJE

MIQUEL BARCELÓ

Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorqui de fama internacional. Des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de sa mare Francisca Artigues, que era pintora en la tradició paisatgística mallorquina..  Format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquirí notorietat internacional arran de la Biennal de São Paulo (1981) i, sobretot, de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual exposà obres primerenques.

La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els més destacables en una primera etapa, el referent mediterrani, i arran d'una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans. Els records de la seva peripècia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d'Àfrica . Barceló té una forta relació amb les coses que l'envolten, el seu taller, la seva biblioteca.... de les quals pren idees per crear el seu art.

Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és la il·lustració de llibres, capítol en el qual destaca La Divina Comèdia del Dant.

El 1996 fou objecte d'una doble exposició retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou i encara  no ha parat, entre els seus darrers projectes destaquen l'elaboració d'un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007) i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).





Capella de la Catedral de Mallorca



detall de la capella











L'escultura de bronze “Gran Elefant Dret” (2009)donada al  poble de Felanitx , ha estat  traslladada a Barcelona per a l'exposició “La solitude organisative” realitzada al CaixaForum  que conte una selecció d'obres entre 1983 i 2009 al mateix temps en Arts Santa Monica es pot visitar també una exposició anomenada "Barceló abans de Barceló" que recull una selecció de l'obra inicial i mes desconeguda de Miquel Barceló.