12/20/2010

EL FANG

EL FANG
El fang ha estat i és un dels materials bàsics de la ceràmica i, tradicionalment, també de la producció escultòrica. L'aprenentatge dels artistes passava obligatòriament pel modelat en fang. Copiar en fang les posicions de models vius o de figures de guix era una de les pràctiques habituals. Molts escultors, antigament i encara en l'actualitat, realitzen les seves figures en fang per fer-ne posteriorment un motlle i passar-les generalment a metall. Per tant, la peça de fang no és la que té valor en aquestes obres (el fang no era considerat un material prou noble i resistent). Altrament, moltes cultures primitives han realitzat les seves escultures amb aquest material i, alguns artistes contemporanis, també s'han servit del fang, en aquest cas, no com a material auxiliar sinó com a material propi de les seves obres.
CARACTERÍSTIQUES
El fang està compost d'una sèrie de silicats d'alumini que quan s'humitegen adquireixen plasticitat. Un cop sec, el fang, conserva la forma adquirida i, aplicant-hi calor, augmenta la seva duresa. Hi ha moltes varietats de fangs que, a part de la seva composició, procedència o ús a què se'ls destina, es poden distingir per diferents característiques: la porositat, la textura o gra, el color, la refracció i la plasticitat. El fang que es sol utilitzar més comunament és el fang vermell (com el dels rajoles). Aquest és un fang que conté òxid de ferro i s'utilitza generalment per a la ceràmica utilitària. Cada fang té un tipus de cocció i aquest té una cocció a baixa temperatura (850º-1000º).
MANIPULACIÓ
Tot i que actualment els fangs ja ens vénen molt preparats abans d'utilitzar-los és convenient pastar-lo, per evitar que hi quedin bombolles d'aire al seu interior que podrien provocar esquerdes. Quan es treballa el fang s'ha de mantenir humit (que no vol dir molt), no s'ha d'assecar però tampoc cal que tinguem la seva superfície sempre pastosa. Cal enganxar correctament les diferents parts d'una peça o els afegits que fem, sinó quan s'assequi s'esquerdarà.
Podem utilitzar diferents eines per manipular-lo: mans, palets, espàtules, ganivets, rasquetes, corró, buidador, torn, o d'altres utensilis per fer-hi marques. També són útils les esponges i el fil de cuca per tallar-lo. Els procediments per treballar-lo poden ser molts, penseu amb la manera peculiar de treballar de Simonds, construint amb maons minúsculs o deixant que el fang sec faci el seu curs. Tradicionalment es treballa amb:
-Paquet o bloc: fent un bloc d'un tros de fang i modelar-lo, aixafant o desplaçant el material, afegint, buidant, rascant, pessigant el fang.
-Amb planxes: aplanant el fang amb un corro per obtenir una placa de fang que podem tallar de la forma que vulguem. Diferents plaques es poden unir per formar una peça.
-Amb xurro: fent diferents xurros i anar-los ajuntant fins aconseguir una forma i després unir-los traspassant el fang d'un a l'altre.
-Amb el torn: com tradicionalment es fa en ceràmica, actuant per contacte per canviar la forma del fang mentre gira.
-Amb motlle, col·locant fang, per pressió o bé per injecció en un motlle de guix, fang cuit o d'altre material

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada